Temple de la Meditació Silenciosa Centre Budista Zen Barcelona
Templo de la Meditación Silenciosa Centro Budista Zen
Meditar Zen Barcelona - Zendo Namasté
Dharma Budista
Cantos Budistas
.
.
PROJECTE INTERDISCIPLINARI: Visual i Plàstica (VIP) - Educació Física (EF) - Orientació (OR)
NOVES PRÀCTIQUES I INNOVACIÓ EDUCATIVA - METODOLOGIES AMB ENFOCAMENTS GLOBALITZATS
NOUS RECURSOS PER A L'APRENENTATGE: Mindfulness, Quiet Time, Creative Relaxation, Meditació Trancendental, Tèniques de Respiració, Kinesiologia, Massatge, Ioga, Educació Emocional, Bols de Quars...…
Pàgines - Exercicis de relaxació, meditació i visualització creativa a La Romànica
- Pàgina d'inici
- INTRODUCCIÓ - VISUAL I PLÀSTICA (VIP)
- FONAMENTS DE LES PRÀCTIQUES A VIP: RESPIRACIÓ
- FONAMENTS DE LES PRÀCTIQUES A VIP: PERCEPCIÓ I SENSACIONS
- BOLS DE QUARS I RELAXACIONS - VIP
- PROGRAMACIÓ-ÀMBIT ARTÍSTIC: DAE Dansa i Arts Escèniques
- FONAMENTS DELS CONTINGUTS A L'EDUCACIÓ FÍSICA
- PRÀCTICA I EXERCICIS - VIP
- PRÀCTICA I EXERCICIS - EF
- PRÀCTICA I EXERCICIS - OR
- ALGUNES CONCLUSIONS. ELS ALUMNES OPINEN, Vídeo YouTube
ENTRADES - TEMES I ENLLAÇOS
dilluns, 15 de febrer del 2016
GOLDIE HAWN CREA UNA FUNDACIÓ PER ENSENYAR A MEDITAR A LES ESCOLES
dilluns, 18 de gener del 2016
JUGAR A RELAXAR-SE
L'AMPOLLA
dissabte, 7 de novembre del 2015
"LA CIÈNCIA CONFIRMA QUE LA MEDITACIÓ TRANSFORMA EL CERVELL"
" (...) ...para no creer que la meditación era una panacea, la investigadora se preguntó si quizá las personas del grupo de meditadores no tenían ya más materia gris antes de practicar la meditación. Para responder, armó otro experimento en el que un grupo de control sería comparado con otro de personas que nunca antes habían meditado y que durante 8 semanas, por 40 minutos al día, participarían en un programa de atención plena (mindfulness) orientado a reducir el estrés.
Para sorpresa de ella misma, incluso en un período tan breve, el cerebro de las personas en ese segundo grupo tuvo cambios significativos en cuatro regiones:
La corteza cingulada posterior, asociada con la divagación y la importancia de sí.
El lado derecho del hipocampo, asociado con el aprendizaje, la cognición, la memoria y la regulación de las emociones.
La juntura temporoparietal, en donde se procesan la toma de perspectiva, la empatía y la compasión.
El puente troncoencefálico, en donde se produce una buena cantidad de los neurotransmisores con los que funciona nuestro cerebro.
La amígdala, que algunos consideran fuera del cerebro, también se redujo como consecuencia de la meditación, lo cual se ha relacionado con la disminución de emociones como la angustia, el miedo y la tensión.
La curiosidad de Lazar la llevó a encontrar por sí misma el soporte científico de un conocimiento que se tiene sobre todo por experiencia personal. Y como ella misma dice, no es que la meditación sea una panacea que nos sirve para remediar todos los males que pudiera desarrollar nuestro cuerpo sino más bien que, como toda disciplina saludable, como el ejercicio físico e incluso el examen metódico del yo, aporta sus propios beneficios en esa consolidación del equilibrio a veces precario que necesitamos para vivir con mente sana en cuerpo sano.
FUENTES: http://www.washingtonpost.com/news/inspired-life/wp/2015/05/26/harvard-neuroscientist-meditation-not-only-reduces-stress-it-literally-changes-your-brain/?postshare=2671433018247253
http://pijamasurf.com/2015/05/algunas-cosas-que-he-aprendido-en-casi-dos-anos-de-ir-a-psicoanalisis/
https://www.nmr.mgh.harvard.edu/~lazar/"
"ESCOLES QUE ENSENYEN A MEDITAR (...)". RESULTATS A SAN FRANCISCO
diumenge, 4 d’octubre del 2015
"UNS 200 COL.LEGIS PÚBLICS INCORPOREN EL MINDFULNESS A L'HORARI ESCOLAR"
![]() |
| Font de la imatge: El Mundo |
"Meditación en el colegio
Unos 200 colegios públicos españoles han incorporado el 'mindfulness' al horario escolar.
Consiste en tomar consciencia del momento presente, atendiendo a las emociones.
En clases con alumnos cada vez más hiperestimulados, les permite parar 15 minutos al día.
En clases con alumnos cada vez más hiperestimulados, les permite parar 15 minutos al día.
Estudios científicos aseguran que los meditadores tienen mayor densidad neuronal, son más felices y menos propensos a sufrir depresión.
Lo que dicen las investigaciones, en síntesis, es que los estudiantes mejoran su concentración y su atención; regulan sus emociones; disminuyen la ansiedad, el estrés y la fatiga; refuerzan su autoestima y sus habilidades sociales; potencian la empatía, y adquieren mayores destrezas académicas.
Niños y profesores del colegio Ramiro Soláns de Zaragoza lo practican después del recreo. Cuando los alumnos de 3º de Infantil regresan del recreo, se sientan en el suelo del aula formando un círculo. Adoptan la postura del loto, cierran los ojos, respiran hondo y elevan las palmas de las manos al estilo hindú mientras cantan un mantra que dice: «Sa, re, sa, sa. Sa, re, sa, sa». Suena el sitar. En la pizarra digital, una flor abre y cierra sus pétalos desde YouTube. Nazaret, Rayan y Emilia tienen sólo cinco años, pero mantienen la concentración como yoguis experimentados.
En esta escuela del humilde barrio de Oliver, todos y cada uno de los 200 niños practican mindfulness con los profesores durante 15 minutos cada día después de subir del patio. Llevan tres cursos utilizando esta herramienta que tiene su origen en la meditación budista, pero sin sus connotaciones religiosas. El mindfulness o atención plena va de tomar consciencia del tiempo presente, atendiendo a pensamientos, emociones y sensaciones corporales con una actitud de curiosidad, interés y aceptación. Sin juzgar. Disfrutando del aquí y ahora. Aceptando la realidad tal cual es.
'Hay que introducir momentos de parada, se puede estar en silencio sin hacer nada' "
Olga R. Sanmartín.
diumenge, 6 de setembre del 2015
MINDFULNESS I ADOLESCÈNCIA. BENEFICIS
| Imatge de UniversoMotivia |
Font i més informació a Universo Motivia.
MANDALA I MÚSICA DE SANACIÓ
Mandala de sanació creat per Quantum Fractal Energy Mandala (facebook) i música de Jonathan Goldman i Andi Goldman (Veure www.healingsounds.com).
Com l'utilitzen per a sanació:
"Sento al meu client devant del mandala i em poso de peu darrere d'ell, amb les meves mans al seu pit, amb una mà sobre el seu cor. Li demano mirar el centre del mandala. Poso la seqüència 11 vegades fent una pausa i respirant entre cada sèrie. S’ha de sentir lliure d'experimentar el que vulgui. M’encantaria escoltar les seves reaccions i informes de curació. Quants més sanadors utilitzin aquest mandala, el camp mòrfic es farà més gran i més fort. Com sempre, si us plau compartiu això amb la vostra llista. També es pot utilitzar aquest mandala per l'auto curació" (Quantum Fractal Energy Mandala).
dimecres, 22 de juliol del 2015
JUSTIFICACIÓ DEL CONTINGUT DE LA RELAXACIÓ A L'EDUCACIÓ FÍSICA
L'Educació Física,
com a eina de l'educació i la socialització en la nostra
cultura, té múltiples vessants que conformen un multidisciplinari grup de continguts didàctics, tots
ells al voltant del moviment: l’activitat físico-esportiva, les habilitats motrius, les
tradicions físico-esportives, l’expressió a través del cos,
l’encaix del cos amb la naturalesa, les accions motrius encaminades a trobar un
equilibri psico-social, i en definitiva, podríem concloure
com a continguts la finalitat dels quals és la socialització envers les pròpies
i conscients conductes motrius.
Històricament s’ha associat aquesta Educació Física amb activitats expansives, extravertides, muscularment energètiques, encaminant-les cap a l'enfortiment del cos i l’augment de les capacitats físiques, coordinatives i en tot cas, també expressives. Tot i així ja fa temps que un altre tipus de contingut s’ha fet un espai dins la nostra assignatura. És aquell que busca conscientment controlar a la baixa el to muscular i la respiració, i incidir així en la freqüència cardíaca, la reducció de l’estrès psico-físic i estimular la sensació de benestar emocional. Parlem de la Relaxació, un contingut que pretén vivenciar i educar les conductes motrius més pausades i possiblement més conscients de totes.
Canvis fisiològics generals durant la relaxació i en persones que ho practiquen sistemàticament.
La relaxació és un estat buscat conscientment on hi ha una gran concentració psicològica bolcada en la percepció del cos i el control de l’activitat cerebral. Durant la seva pràctica canviem els paràmetres del sistema nerviós autònom, ja que inhibim parcialment el sistema simpàtic i activem el sistema parasimpàtic. Però els canvis fisiològics al voltant d’aquest fet es poden resumir de manera general en:
- Disminució del to muscular, ja que relaxem els músculs.
- Canvis en la freqüència respiratòria: la respiració es fa més profunda i lenta.
- Disminueix el consum d’O2 i també disminueix l'eliminació de CO2. La sang arterial, llavors, conté més oxigen i també més CO2; el nivell més gran d’aquest últim fa que disminueixi el PH en sang.
- Disminució del ritme cardíac.
- Augment de la circulació sanguínia cerebral.
- Major estabilitat del sistema nerviós autònom.
- Augmenten els ritmes de les ondes cerebrals Alfa (les presents en estats de calma, descans, passejades en la natura, etc.). En persones iniciades els traçats cerebrals entre hemisferis tendeixen a igualar-se.
- Canvis hormonals en persones iniciades: disminució del Cortisol, augment de l'hormona que regula la tiroide (Tirotropina), augment de l’hormona Vasopressina, que a més de ser reguladora homeostàtica s’ha descobert com un neurotransmissor que influeix a la memòria i l’aprenentatge.
Els beneficis de salut que produeixen aquests canvis transitoris són prou estimulants com per a plantejar-se la pràctica més o menys continuada de la relaxació, i amb aquests hem de sumar el benefici de la satisfacció d’aconseguir un estat de tranquil·litat i harmonia. Podem dir que la relaxació, al cap i a la fi, és una activitat energètica.
Com a contingut de l’Educació Física, a més d’aquests beneficis per la salut psico-física hem de sumar els beneficis didàctics: els objectius de poder controlar la meva mobilitat-immobilitat, ser conscient d’aquests canvis i aconseguir-los quan ho consideri oportú són força educatius.
Ana Ramallo
Professora d'Educació Física de l'Institut La Romànica
_______________________________________________________________________
GARCÍA-TRUJILLO, M.R.;
GONZÁLEZ DE RIVERA, J.L. “Cambios fisiológicos durante los ejercicios de
meditación y relajación profunda” Psiquis 1992
www.ub.edu Les Ondes Cerebrals
www.biopsicologia.net
Cortisol/Tirotropina/Vasopressina
www.larelajacion.com
dimarts, 21 de juliol del 2015
UN ESTUDI DE HARVARD DÓNA A CONÈIXER EL QUE FA LA MEDITACIÓ AL CERVELL
“Un estudi de Harvard dóna a conèixer el que fa la meditació literalment al cervell”
![]() |
| Font de la imatge: Collective Evolution |
Traducció:
“Nombrosos estudis han indicat els grans beneficis fisiològics de la meditació, i el més recent prové de la Universitat de Harvard.
Un estudi de vuit setmanes realitzat per investigadors de Harvard a l'Hospital General de Massachusetts (MGH) va determinar que la meditació reconstrueix literalment la matèria grisa del cervell en només vuit setmanes. És el primer estudi que documenta que la meditació produeix canvis en el temps en la matèria grisa del cervell. (1)
"Tot i que la pràctica de la meditació està associada amb una sensació de tranquil·litat i relaxació física, els metges han afirmat durant molt de temps que la meditació també proporciona beneficis cognitius i psicològics que persisteixen durant tot el dia. Aquest estudi demostra que els canvis en l'estructura del cervell poden ser la base d'algunes d'aquestes millores reportades i que la gent no només se sent millor perquè estan gastant temps de relax. "- (1) Sara Lazar del Programa de Recerca Neuroimatge MGH psiquiàtrica i un instructor de l'Escola de Medicina de Harvard en Psicologia.
L'estudi va incloure la presa d'imatges de ressonància magnètica (IRM) del cervell dels 16 participants en l'estudi dues setmanes abans de participar en l'estudi. Les imatges per ressonància magnètica dels participants també van ser preses després quan es va completar l'estudi.
"L'anàlisi de les imatges de RM, que es va centrar en les àrees on es van observar diferències de meditació associades a estudis anteriors, mostraven l’augment de la densitat de matèria grisa en l'hipocamp, conegut per ser important per a l'aprenentatge i la memòria, i en les estructures associades a l'autoconsciència, la compassió i la introspecció. "(1)
Per a l'estudi, els participants van estar involucrats en pràctiques de meditació cada dia durant 30 minuts aproximadament. Aquestes pràctiques van incloure enregistraments d'àudio de meditació guiada i es van centrar en la consciència sense prejudicis de sensacions, sentiments i estats d'ànim.
‘És fascinant veure la plasticitat del cervell i que, mitjançant la pràctica de la meditació, podem jugar un paper actiu en el canvi del cervell i pot augmentar el nostre benestar i qualitat de vida. Altres estudis en diferents poblacions de pacients han demostrat que la meditació pot fer millores significatives en una varietat de símptomes, i ara estem investigant els mecanismes subjacents al cervell que faciliten aquest canvi’. - (1) Britta Hölzel, primer autor de l'article i un investigador de la Universitat de Giessen MGH ia Alemanya”.
A continuació l'article descriu una manera de fer meditació.
(1)
Harward Gazette:
Princenton Education
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





