L'Educació Física,
com a eina de l'educació i la socialització en la nostra
cultura, té múltiples vessants que conformen un multidisciplinari grup de continguts didàctics, tots
ells al voltant del moviment: l’activitat físico-esportiva, les habilitats motrius, les
tradicions físico-esportives, l’expressió a través del cos,
l’encaix del cos amb la naturalesa, les accions motrius encaminades a trobar un
equilibri psico-social, i en definitiva, podríem concloure
com a continguts la finalitat dels quals és la socialització envers les pròpies
i conscients conductes motrius.
Històricament s’ha associat aquesta Educació Física amb activitats expansives, extravertides, muscularment energètiques, encaminant-les cap a l'enfortiment del cos i l’augment de les capacitats físiques, coordinatives i en tot cas, també expressives. Tot i així ja fa temps que un altre tipus de contingut s’ha fet un espai dins la nostra assignatura. És aquell que busca conscientment controlar a la baixa el to muscular i la respiració, i incidir així en la freqüència cardíaca, la reducció de l’estrès psico-físic i estimular la sensació de benestar emocional. Parlem de la Relaxació, un contingut que pretén vivenciar i educar les conductes motrius més pausades i possiblement més conscients de totes.
Canvis fisiològics generals durant la relaxació i en persones que ho practiquen sistemàticament.
La relaxació és un estat buscat conscientment on hi ha una gran concentració psicològica bolcada en la percepció del cos i el control de l’activitat cerebral. Durant la seva pràctica canviem els paràmetres del sistema nerviós autònom, ja que inhibim parcialment el sistema simpàtic i activem el sistema parasimpàtic. Però els canvis fisiològics al voltant d’aquest fet es poden resumir de manera general en:
- Disminució del to muscular, ja que relaxem els músculs.
- Canvis en la freqüència respiratòria: la respiració es fa més profunda i lenta.
- Disminueix el consum d’O2 i també disminueix l'eliminació de CO2. La sang arterial, llavors, conté més oxigen i també més CO2; el nivell més gran d’aquest últim fa que disminueixi el PH en sang.
- Disminució del ritme cardíac.
- Augment de la circulació sanguínia cerebral.
- Major estabilitat del sistema nerviós autònom.
- Augmenten els ritmes de les ondes cerebrals Alfa (les presents en estats de calma, descans, passejades en la natura, etc.). En persones iniciades els traçats cerebrals entre hemisferis tendeixen a igualar-se.
- Canvis hormonals en persones iniciades: disminució del Cortisol, augment de l'hormona que regula la tiroide (Tirotropina), augment de l’hormona Vasopressina, que a més de ser reguladora homeostàtica s’ha descobert com un neurotransmissor que influeix a la memòria i l’aprenentatge.
Els beneficis de salut que produeixen aquests canvis transitoris són prou estimulants com per a plantejar-se la pràctica més o menys continuada de la relaxació, i amb aquests hem de sumar el benefici de la satisfacció d’aconseguir un estat de tranquil·litat i harmonia. Podem dir que la relaxació, al cap i a la fi, és una activitat energètica.
Com a contingut de l’Educació Física, a més d’aquests beneficis per la salut psico-física hem de sumar els beneficis didàctics: els objectius de poder controlar la meva mobilitat-immobilitat, ser conscient d’aquests canvis i aconseguir-los quan ho consideri oportú són força educatius.
Ana Ramallo
Professora d'Educació Física de l'Institut La Romànica
_______________________________________________________________________
GARCÍA-TRUJILLO, M.R.;
GONZÁLEZ DE RIVERA, J.L. “Cambios fisiológicos durante los ejercicios de
meditación y relajación profunda” Psiquis 1992
www.ub.edu Les Ondes Cerebrals
www.biopsicologia.net
Cortisol/Tirotropina/Vasopressina
www.larelajacion.com