Després d'explicar quin és el sentit i els efectes d'aquests exercicis dins del marc específic de la matèria de Visual i Plàstica, de tots els estudis a l'Educació Secundària i del marc més general de la vida, després de parlar i contestar preguntes i debatre els temes sobre els que estan interessats, es passa a descriure la importància de la respiració.
Tots els exercicis es realitzen en silenci prenent com a base la pròpia respiració, sense cap tipus d'ajut extern, com per exemple pot ser una música relaxant. La línia d'actuació és més propera a allò considerat com a meditació. Cal dir que sí existeix una secció de relaxació dedicada al so on s'utilitzen campanes i bols tibetans i de quars.
En aquestes experiències amb alumnes, s'intenta que cada un d'ells assoleixi el seu propi ritme natural, sense forçar res, i es remarca la importància d'observar sempre la respiració i els seus efectes sobre el cos, connectats a certes emocions i pensaments. Possibles dolors deguts principalment a la postura, qualsevol tipus de soroll, o bé, les emocions que sentim o les idees i les imatges que ens apareixen a la ment, se solten amb l'expiració; ho observem i sentim però ho deixem anar per retornar a concentra-nos en la respiració. Aquesta és l'actitud que es recomana quan diuen o escriuen: "Avui no m'he pogut relaxar per que estava molt estressada", "No m'he relaxat gaire perque estava pensant" o bé, "M'he relaxat molt malgrat un company no parava de fer soroll" (alumnes de 1er i 4t d'ESO, 2010-2011). Els principals estats que han manifestat els alumnes i que s'intenta traspassar són: el soroll (principalment provinent del pati i a vegades del passadís), el dolor, l'estrès, la son, l'avorriment i estar pensant en les pròpies assumptes. A vegades, també els hi surt cansament especialment en època d'examens. Sense jutjar res, l'atenció es col·loca en el moment present i l'experiència que s'està vivint. "En esta relajación me he concentrado desde el primer momento, ya que ninguna vez me he desviado en pensar en mis cosas, si no en lo que se iba explicando. Me he quedado muy relajada. Espero que la próxima vez sienta lo mismo (alumne de 1er d'ESO, 2010-2011)".
Al mateix temps quan es respira, s'observa constantment quins són els efectes en el propi cos quan l'aire entra i quan surt, quan s'està ple, nodrit i inflat i quan aquest es desinfla al treure'l, quan rebem vida i la retornem al món. Al final és tot el cos i tot el ser el que està respirant.
Aquesta forma de procedir té molt a veure amb les tècniques de meditació budistes, concretament amb la que s'anomena seguiment de la respiració i, de la que deriven altres tècniques de meditació com la batejada a l'àmbit de la psicologia com a mindfulness.
Hi ha una relaxació-exercici que ha tingut molt èxit entre els alumnes i que facilita en gran mesura assolir aquests procediments, és per això que ha estat una de les més utilitzades. L'anomenem la respiració del globus, mitjançant la qual posem l'atenció plena al moment present i al cos, observant el que se sent al comparant-nos amb un globus que s'infla i es desinfla. "Estava molt relaxada. Com si desconnectés del món i amb tot el que m'envolta. M'he sentit molt cansada. A més a més, no estava pensant en res. Només sentia com el meu cos s'inflava i es desinflava (alumna de 1F d'ESO, 2010-2011)".
Al llarg del nostre projecte de recerca hem desenvolupat diferents enclavaments (com el del globus) per tal de produir variacions en la forma de respirar i experimentar així resultats sensorials personals i diversificats. Hi ha tècniques de relaxació i meditació que utilitzen mantres com enclavament, per exemple la Meditació Trascendental o MT. En el nostre cas manegem enclavaments més visuals i s'al·ludeix a aquests després de respirar una estona amb la tècnica descrita abans. Bàsicament podríem considerar dos grans blocs, un on la respiració es desenvolupa de forma esfèrica, com la que ja hem comentat, i un altre on la respiració circula de forma vertical. Ambdós tipus de respiració s'utilitzen en l'apartat titulat apertura i connexió, mentre que el primer cas facilita les relaxacions incloses en l'apartat d'òrgans-camps. En el cas de la respiració vertical, ens hem inspirat en les pràctiques de meditació i bioenergètica de les cultures xinesa i hindú, donant lloc a desenvolupar la secció titulada canals-meridians.
Dins de cada un d'aquest blocs també es poden diferenciar diferents tipus de respiració classificades dins de dos subgrups més: un d'expansió i radiació i l'altre de concentració i compactació.
La resta de meditacions i relaxacions incloses en aquest bloc sempre s'inicien amb la respiració que els ajuda a trobar un espai intern de benestar, així com observar els tres principals processos que es donen o diferents maneres de "controlar la ment" i desenvolupar la consciència: l'etapa de la concentració, l'etapa de l'absorció i l'etapa de la visió clara. Alguns comentaris vinculats a les dues primeres etapes són: "Doncs jo m'he concentrat quan hi havia soroll a fora, al passadís, no m'he adonat del soroll i em sentia com si no estigués aquí a l'institut, és com si estigués en una altre lloc", "He estat molt concentrat per què se sentia soroll fort, però per a mi no sonava molt fort. També semblava que jo estava fet de partícules de llum. M'ha entrat son", "En aquesta relaxació m'he relaxat fins a tal punt, que no escoltava a la professora" (Alumnes de 1C d'ESO, 2010-2011). En relació a la tercera etapa els alumnes manifesten una certa comprensió expressant-se en termes semblants a: no sé perquè, senzillament ho sabia, sentia i sabia, he vist i després s'ha posat fosc per després tornar la imatge, etc. Especialment es fan conscients d'aquest fet quan es realitzen les relaxacions més vinculades al desenvolupament de la imaginació i la creativitat. De les notes dels alumnes sobre l'exercici titulat El temple vermell extrèiem el següent exemple: "(...) La primera sala era molt gran, tenia una taula petita al final, i finestres molt grans però no era molt lluminosa. He baixat les escales molt lentament i quan he arribat al soterrani, de cop se m'ha anat la imatge i era tot negre. He estat una bona estona així però igualment sentia i sabia, no se per què, que el tenia al costat, el sentia donant-me una mena de petó. Finalment quan he tornat a veure la imatge, el meu ocell havia crescut i estava volant amb ell al cel; era d'un groc intens i ens hem acomiadat, jo li he donat una gran abraçada i ell una altra amb un regal, poder anar-me'n volant! HA SIGUT GENIAL!. (1ESOF, 2012-2013)".
Si bé al principi, els exercicis de respiració constitueixen sessions autònomes, posteriorment, aquestes es converteixen en un estat d'impuls cap a altres relaxacions que necessiten més atenció, observació i concentració, especialment aquelles destinades a desenvolupar la imaginació. Si pensem en una estructura narrativa, els exercicis de respiració conformarien la introducció. En tot cas, la consciència sobre la inspiració i l'expiració sempre està present al llarg de la sessió complerta, ja que en determinats moments i reiteradament se'ls insta a recordar i posar l'atenció en la respiració. De fet, quan visualitzen, se'ls demana que segueixin posant l'atenció a la respiració. Així mateix, existeix un exercici on s'elimina fins i tot la comparació que funciona com enclavament. Aquest és l'exercici buit-silenci, que necessita més pràctica anterior a la seva experimentació, doncs senzillament es respira com si d'una meditació zen es tractés.
Una vegada més avançats en la pràctica es va proposar fer un exercici on es combinaven quatre tipus diferents de formes de respirar i es va sol.licitar que manifestessin quina era la que més els hi havia agradat. Aquestes varen ser:
Tots els exercicis es realitzen en silenci prenent com a base la pròpia respiració, sense cap tipus d'ajut extern, com per exemple pot ser una música relaxant. La línia d'actuació és més propera a allò considerat com a meditació. Cal dir que sí existeix una secció de relaxació dedicada al so on s'utilitzen campanes i bols tibetans i de quars.
En aquestes experiències amb alumnes, s'intenta que cada un d'ells assoleixi el seu propi ritme natural, sense forçar res, i es remarca la importància d'observar sempre la respiració i els seus efectes sobre el cos, connectats a certes emocions i pensaments. Possibles dolors deguts principalment a la postura, qualsevol tipus de soroll, o bé, les emocions que sentim o les idees i les imatges que ens apareixen a la ment, se solten amb l'expiració; ho observem i sentim però ho deixem anar per retornar a concentra-nos en la respiració. Aquesta és l'actitud que es recomana quan diuen o escriuen: "Avui no m'he pogut relaxar per que estava molt estressada", "No m'he relaxat gaire perque estava pensant" o bé, "M'he relaxat molt malgrat un company no parava de fer soroll" (alumnes de 1er i 4t d'ESO, 2010-2011). Els principals estats que han manifestat els alumnes i que s'intenta traspassar són: el soroll (principalment provinent del pati i a vegades del passadís), el dolor, l'estrès, la son, l'avorriment i estar pensant en les pròpies assumptes. A vegades, també els hi surt cansament especialment en època d'examens. Sense jutjar res, l'atenció es col·loca en el moment present i l'experiència que s'està vivint. "En esta relajación me he concentrado desde el primer momento, ya que ninguna vez me he desviado en pensar en mis cosas, si no en lo que se iba explicando. Me he quedado muy relajada. Espero que la próxima vez sienta lo mismo (alumne de 1er d'ESO, 2010-2011)".
Al mateix temps quan es respira, s'observa constantment quins són els efectes en el propi cos quan l'aire entra i quan surt, quan s'està ple, nodrit i inflat i quan aquest es desinfla al treure'l, quan rebem vida i la retornem al món. Al final és tot el cos i tot el ser el que està respirant.
Aquesta forma de procedir té molt a veure amb les tècniques de meditació budistes, concretament amb la que s'anomena seguiment de la respiració i, de la que deriven altres tècniques de meditació com la batejada a l'àmbit de la psicologia com a mindfulness.
Hi ha una relaxació-exercici que ha tingut molt èxit entre els alumnes i que facilita en gran mesura assolir aquests procediments, és per això que ha estat una de les més utilitzades. L'anomenem la respiració del globus, mitjançant la qual posem l'atenció plena al moment present i al cos, observant el que se sent al comparant-nos amb un globus que s'infla i es desinfla. "Estava molt relaxada. Com si desconnectés del món i amb tot el que m'envolta. M'he sentit molt cansada. A més a més, no estava pensant en res. Només sentia com el meu cos s'inflava i es desinflava (alumna de 1F d'ESO, 2010-2011)".
Al llarg del nostre projecte de recerca hem desenvolupat diferents enclavaments (com el del globus) per tal de produir variacions en la forma de respirar i experimentar així resultats sensorials personals i diversificats. Hi ha tècniques de relaxació i meditació que utilitzen mantres com enclavament, per exemple la Meditació Trascendental o MT. En el nostre cas manegem enclavaments més visuals i s'al·ludeix a aquests després de respirar una estona amb la tècnica descrita abans. Bàsicament podríem considerar dos grans blocs, un on la respiració es desenvolupa de forma esfèrica, com la que ja hem comentat, i un altre on la respiració circula de forma vertical. Ambdós tipus de respiració s'utilitzen en l'apartat titulat apertura i connexió, mentre que el primer cas facilita les relaxacions incloses en l'apartat d'òrgans-camps. En el cas de la respiració vertical, ens hem inspirat en les pràctiques de meditació i bioenergètica de les cultures xinesa i hindú, donant lloc a desenvolupar la secció titulada canals-meridians.
Dins de cada un d'aquest blocs també es poden diferenciar diferents tipus de respiració classificades dins de dos subgrups més: un d'expansió i radiació i l'altre de concentració i compactació.
La resta de meditacions i relaxacions incloses en aquest bloc sempre s'inicien amb la respiració que els ajuda a trobar un espai intern de benestar, així com observar els tres principals processos que es donen o diferents maneres de "controlar la ment" i desenvolupar la consciència: l'etapa de la concentració, l'etapa de l'absorció i l'etapa de la visió clara. Alguns comentaris vinculats a les dues primeres etapes són: "Doncs jo m'he concentrat quan hi havia soroll a fora, al passadís, no m'he adonat del soroll i em sentia com si no estigués aquí a l'institut, és com si estigués en una altre lloc", "He estat molt concentrat per què se sentia soroll fort, però per a mi no sonava molt fort. També semblava que jo estava fet de partícules de llum. M'ha entrat son", "En aquesta relaxació m'he relaxat fins a tal punt, que no escoltava a la professora" (Alumnes de 1C d'ESO, 2010-2011). En relació a la tercera etapa els alumnes manifesten una certa comprensió expressant-se en termes semblants a: no sé perquè, senzillament ho sabia, sentia i sabia, he vist i després s'ha posat fosc per després tornar la imatge, etc. Especialment es fan conscients d'aquest fet quan es realitzen les relaxacions més vinculades al desenvolupament de la imaginació i la creativitat. De les notes dels alumnes sobre l'exercici titulat El temple vermell extrèiem el següent exemple: "(...) La primera sala era molt gran, tenia una taula petita al final, i finestres molt grans però no era molt lluminosa. He baixat les escales molt lentament i quan he arribat al soterrani, de cop se m'ha anat la imatge i era tot negre. He estat una bona estona així però igualment sentia i sabia, no se per què, que el tenia al costat, el sentia donant-me una mena de petó. Finalment quan he tornat a veure la imatge, el meu ocell havia crescut i estava volant amb ell al cel; era d'un groc intens i ens hem acomiadat, jo li he donat una gran abraçada i ell una altra amb un regal, poder anar-me'n volant! HA SIGUT GENIAL!. (1ESOF, 2012-2013)".
Si bé al principi, els exercicis de respiració constitueixen sessions autònomes, posteriorment, aquestes es converteixen en un estat d'impuls cap a altres relaxacions que necessiten més atenció, observació i concentració, especialment aquelles destinades a desenvolupar la imaginació. Si pensem en una estructura narrativa, els exercicis de respiració conformarien la introducció. En tot cas, la consciència sobre la inspiració i l'expiració sempre està present al llarg de la sessió complerta, ja que en determinats moments i reiteradament se'ls insta a recordar i posar l'atenció en la respiració. De fet, quan visualitzen, se'ls demana que segueixin posant l'atenció a la respiració. Així mateix, existeix un exercici on s'elimina fins i tot la comparació que funciona com enclavament. Aquest és l'exercici buit-silenci, que necessita més pràctica anterior a la seva experimentació, doncs senzillament es respira com si d'una meditació zen es tractés.
Una vegada més avançats en la pràctica es va proposar fer un exercici on es combinaven quatre tipus diferents de formes de respirar i es va sol.licitar que manifestessin quina era la que més els hi havia agradat. Aquestes varen ser:
LA RESPIRACIÓ EL GLOBUS
LA RESPIRACIÓ DE LA FLOR, la rosa o el lotus
LA RESPIRACIÓ VERTICAL, eix central o meridià central (hinduisme)
LA RESPIRACIÓ DE LA MATRIU, meridians principals de la medicina xinesa, òrbita microcòsmica, yin-yang (taoisme)
Les dues primeres tenen un enfocament més esfèric i radial i, especialment la segona parteix d'una atenció plena cap a la zona del cor: "(...) Avui m'he adonat que en aquestes relaxacions, és com si llegissis un llibre. Vas canviant de sentiments i estats d'ànim, i sents el batec del teu cor (Alumne de 1F d'ESO, 2010-2011. Relaxació de la flama). Es fa referència a l'amor i a l'essència que surt del seu interior i és per això que té certes similituds amb la tècnica de meditació budista anomenada Meta bhavana que té l'objectiu de desenvolupar i cultivar una resposta emocional creativa i positiva amb punts d'atenció diversos, entre ells el del cor o bé, el de paisatges naturals, tal com realitzem a les relaxacions basades en visualitzacions creatives.
Les dues últimes estan vinculades a les tradicions de meditació hinduistes i a la medicina xinesa tradicional entre elles l'acupuntura, fent especial èmfasi en el meridià principal que, pels hinduistes transcorre pel centre del cos o en altres casos, per la columna vertebral i, pels xinesos assumeix un caràcter femení (yin) i una altre masculí (yang) discorrent per la zona dosal i davantera del cos.
Per altra banda cal dir que els exercicis no són obligatoris: "Avui no he fet aquesta relaxació, però com estava escoltant, és com si l'hagués fet. Al final, el mandala que estava fent m'ha sortit molt bé gràcies a la relaxació" (alumna de 1er d'ESO, 2010-2011).
OBSERVANT ELS EFECTES DE LES QUATRE FORMES DE RESPIRAR
Atenció posada en la respiració i les sensacions (més informació a percepció-sensacions).
Aquesta relaxació va ser bastant més llarga que d'altres, doncs de fet es podrien considerar com quatre. Entre un tipus i altre de respiració, és feia sonar una campana tibetana i es deixava un petit interval per regular el seu estat a una posició més neutre, possibilitant el ser capaç de percebre les diferències entre una i altra. Malgrat tenir una gran èxit entre els alumnes, al ser tan llarga i necessitar d'un cert entrenament preliminar, aquesta meditació es va experimentar només al curs escolar 2013-2014, però amb possibilitats de ser reactivada més endavant. Bastants alumnes es van adormir, per tant, ara per ara, solem escollir un tipus de respiració per a cada sessió o bé, se'n combinen dos d'elles segons les necessitats i les intencions subjacents a cada exercici proposat. En realitat, existeix la possibilitat de simultaniejar algunes d'elles ja que no són incompatibles, però això requereix un alt nivell d'atenció i concentració si es fa conscientment. Alguns alumnes en el seu dibuix sí van representar la barreja d'elles, com la respiració del globus i la vertical, la de la rosa i la matriu (yin-yang) o la rosa i la vertical.
L'opinió dels alumnes:
Segons els comentaris dels alumnes (1er i 4t d'ESO), el fet de preferir un tipus de respiració a un altre estava totalment relacionat amb la seva sensació de estar més o menys relaxat. La que més els hi havia relaxat, és la que escollien com a preferent. Els comentaris sobre la temperatura són nombrosos.
1F ESO
"He notat variats canvis de temperatura i molts calfreds. He fet molt bé aquesta relaxació i ha sigut la que més m'ha agradat".
"A la primera respiració he tingut molta calor i em vibraven les dues mans. A la segona respiració he tingut bastant fred i he tingut una rampa a l'esquena molt forta. A la tercera respiració he tingut menys fred i es quan m'han començat a fer mal les oïdes. A la quarta respiració he tingut calor, però m'he relaxat molt a les quatre".
"M'he relaxat bastant i ha hagut un moment que estava tan relaxat que no he canviat de respiració i m'he saltat la del lotus. La que més m'ha agradat ha sigut la última (yin-yang)".
"La respiració vertical m'ha agradat més per que era la que més em relaxava i la que més he sentit. Sentia que anava al centre de la terra i després que pujava i veia els estels etc".
"Avui les respiracions m'han pogut, m'he relaxat tant que m'he adormit. La respiració que més m'ha agradat ha sigut la vertical".
"La que més m'ha agradat ha sigut la tercera que és la respiració del canal central. M'ha agradat molt per que transmeteix una tranquil·litat que no m'han transmès les altres. A la quarta respiració no he arribat per que m'he relaxat massa".
"A la primera respiració no m'he pogut relaxar massa per que m'han vingut pensaments, després a la segona, m'he pogut relaxar una mica però després m'ha vingut calor i la quarta és la que més m'he relaxat".
"1a respiració: M'ha costat de relaxar-me i llavor... 'és com si no l'he feta'. 2na respiració: Quasi m'adormo! He escoltat un xiulet i em tremolaven les cames. 3a respiració: M'ha encantat... però m'he adormit totalment. La 4ta. no l'he feta".
"Avui m'he relaxat molt, però sobretot amb la respiració del lotus. He recordat al meu cantant favorit i cantava les seves cançons per dins".
"M'he quedat en un estat en el que no estava ni desperta ni dormida. Escoltava i no escoltava".
"M'he quedat dormida. Feia temps que no dormia tan bé. Portava molt estrés a sobre i tot l'he tret. M'ha fet sentir benestant, que estava calenteta, que onejava. Quan he despertat i abans de dormir-me, he sentit que l'energia s'acumulava a dins. Quan he despertat, el ritme de la respiració ha accelerat i la màgia s'ha anat. Només em sento tan relaxada quan dormo bé o quan llegeixo el que m'agrada".
"La relaxació que hem fet ha sigut diferent per que normalment la relaxació era de mitja hora i avui l'hem fet d'una hora. Encara noto les pessigolles que em pugen pel cos, és una sensació molt rara".
4 ESO
"En totes m'he sentit bé, però amb la tercera relaxació tenia una temperatura ideal per tot el cos i estava molt tranqil·la i relaxada".
"Amb aquestes relaxacions he sentit diverses energies però sempre diferents a cada una de les respiracions. També cal afegir que a una en concret he sentit sensacions més fortes com si directament desconnectés de l'exterior".
"Durant tota la relaxació he notat altibaixos en la meva temperatura corporal".
"Al principi m'he sentit molt relaxada. A la segona respiració, la de la rosa, he sentit com una espècie de vibració a la part de l'estómac. La respiració que més m'ha agradat ha sigut la de l'eix central però a la meitat m'he adormit".
"M'he adormit només començar la relaxació".
"La relaxació que més m'ha agradat ha sigut la tercera. He sentit una mica de fred. Mentre la fèiem he tingut la sensació de que boles d'energia em pujaven i baixaven".
"Abans de la relaxació estava molt tensa. Poc a poc m'he ficat més, m'he relaxat fins arribar al punt d'adormir-me. La respiració que més m'ha agradat ha sigut la tercera".
"A mi, la que més m'ha agradat ha sigut la tercera relaxació ja que ha sigut la que més m'ha relaxat. Al principi tenia calor, però després he tingut una mica de fred. Encara que el meu peu, no se perquè, es movia sense voler".
"De totes les relaxacions ha sigut la més estranya. Tenia la ment en blanc i no sentia res, i al final m'he adormit i notava com si el cap em pesés 100 kg.".
Alguns dibuixos ràpids realitzats pels alumnes:
RESPIRACIÓ DEL GLOBUS
2014-2015
3A ESO
"Sentia que em queia i el cervell estava en blanc. També he tingut calor i després fred. Per un moment m'he vist amb el meu gos en un bosc passejant o corrent".
"M'he imaginat que he estat saltant núvols i vaig descansar una mica. Als núvols feia molt bon temps".
"M'he sentit més tranquil.la i relaxada com si estigués caminant pel cel i els raigs del sol il.luminèssin la meva cara".
"He sentit que em trobava bé, que estava a gust i que la ment l'he deixada en blanc. Resumint, m'he trobat molt còmoda".
3C ESO
"He sentit com si estigués dormit però fos conscient a la vegada".
"A l'estar totalmente relaxat el meu cos ha experimentat una sensació de calor exterior però interiorment sentia fred que fins a un punt s'arribava a connectar amb el calor extern i em feia una sensació estranya".
"A l'acabar m'he tret la dessuadora perquè tenia calor però just quan me l'he tret, he agafat molt de fred".
"He sentit el cor al cap".
"Quan he obert un ull ho veia tot blau, però amb l'altre no".
"Em sentia molt estrany perquè no sentia les cames, per un moment vaig pensar que era minusvàlid".
"he visto un ojo verde y me he metido dentro. Había un bosque y una voz que susurraba mi nombre. Después se me ha quedado la mente en blanco".
"He sentido que me pesaba el cuerpo".
"Al principi no he sentit res, però després, he sentit com em pesava el cos i després, com un formigueig per tot el cos".
2010-2011
1E
"Aquesta és la que més m'ha agradat, he sentit com si estigués flotant en un immens espai buit. Sentia molta pau i tanquil.litat".
Atenció posada en la respiració i les sensacions (més informació a percepció-sensacions).
Aquesta relaxació va ser bastant més llarga que d'altres, doncs de fet es podrien considerar com quatre. Entre un tipus i altre de respiració, és feia sonar una campana tibetana i es deixava un petit interval per regular el seu estat a una posició més neutre, possibilitant el ser capaç de percebre les diferències entre una i altra. Malgrat tenir una gran èxit entre els alumnes, al ser tan llarga i necessitar d'un cert entrenament preliminar, aquesta meditació es va experimentar només al curs escolar 2013-2014, però amb possibilitats de ser reactivada més endavant. Bastants alumnes es van adormir, per tant, ara per ara, solem escollir un tipus de respiració per a cada sessió o bé, se'n combinen dos d'elles segons les necessitats i les intencions subjacents a cada exercici proposat. En realitat, existeix la possibilitat de simultaniejar algunes d'elles ja que no són incompatibles, però això requereix un alt nivell d'atenció i concentració si es fa conscientment. Alguns alumnes en el seu dibuix sí van representar la barreja d'elles, com la respiració del globus i la vertical, la de la rosa i la matriu (yin-yang) o la rosa i la vertical.
L'opinió dels alumnes:
Segons els comentaris dels alumnes (1er i 4t d'ESO), el fet de preferir un tipus de respiració a un altre estava totalment relacionat amb la seva sensació de estar més o menys relaxat. La que més els hi havia relaxat, és la que escollien com a preferent. Els comentaris sobre la temperatura són nombrosos.
1F ESO
"He notat variats canvis de temperatura i molts calfreds. He fet molt bé aquesta relaxació i ha sigut la que més m'ha agradat".
"A la primera respiració he tingut molta calor i em vibraven les dues mans. A la segona respiració he tingut bastant fred i he tingut una rampa a l'esquena molt forta. A la tercera respiració he tingut menys fred i es quan m'han començat a fer mal les oïdes. A la quarta respiració he tingut calor, però m'he relaxat molt a les quatre".
"M'he relaxat bastant i ha hagut un moment que estava tan relaxat que no he canviat de respiració i m'he saltat la del lotus. La que més m'ha agradat ha sigut la última (yin-yang)".
"La respiració vertical m'ha agradat més per que era la que més em relaxava i la que més he sentit. Sentia que anava al centre de la terra i després que pujava i veia els estels etc".
"Avui les respiracions m'han pogut, m'he relaxat tant que m'he adormit. La respiració que més m'ha agradat ha sigut la vertical".
"La que més m'ha agradat ha sigut la tercera que és la respiració del canal central. M'ha agradat molt per que transmeteix una tranquil·litat que no m'han transmès les altres. A la quarta respiració no he arribat per que m'he relaxat massa".
"A la primera respiració no m'he pogut relaxar massa per que m'han vingut pensaments, després a la segona, m'he pogut relaxar una mica però després m'ha vingut calor i la quarta és la que més m'he relaxat".
"1a respiració: M'ha costat de relaxar-me i llavor... 'és com si no l'he feta'. 2na respiració: Quasi m'adormo! He escoltat un xiulet i em tremolaven les cames. 3a respiració: M'ha encantat... però m'he adormit totalment. La 4ta. no l'he feta".
"Avui m'he relaxat molt, però sobretot amb la respiració del lotus. He recordat al meu cantant favorit i cantava les seves cançons per dins".
"M'he quedat en un estat en el que no estava ni desperta ni dormida. Escoltava i no escoltava".
"M'he quedat dormida. Feia temps que no dormia tan bé. Portava molt estrés a sobre i tot l'he tret. M'ha fet sentir benestant, que estava calenteta, que onejava. Quan he despertat i abans de dormir-me, he sentit que l'energia s'acumulava a dins. Quan he despertat, el ritme de la respiració ha accelerat i la màgia s'ha anat. Només em sento tan relaxada quan dormo bé o quan llegeixo el que m'agrada".
"La relaxació que hem fet ha sigut diferent per que normalment la relaxació era de mitja hora i avui l'hem fet d'una hora. Encara noto les pessigolles que em pugen pel cos, és una sensació molt rara".
4 ESO
"En totes m'he sentit bé, però amb la tercera relaxació tenia una temperatura ideal per tot el cos i estava molt tranqil·la i relaxada".
"Amb aquestes relaxacions he sentit diverses energies però sempre diferents a cada una de les respiracions. També cal afegir que a una en concret he sentit sensacions més fortes com si directament desconnectés de l'exterior".
"Durant tota la relaxació he notat altibaixos en la meva temperatura corporal".
"Al principi m'he sentit molt relaxada. A la segona respiració, la de la rosa, he sentit com una espècie de vibració a la part de l'estómac. La respiració que més m'ha agradat ha sigut la de l'eix central però a la meitat m'he adormit".
"M'he adormit només començar la relaxació".
"La relaxació que més m'ha agradat ha sigut la tercera. He sentit una mica de fred. Mentre la fèiem he tingut la sensació de que boles d'energia em pujaven i baixaven".
"Abans de la relaxació estava molt tensa. Poc a poc m'he ficat més, m'he relaxat fins arribar al punt d'adormir-me. La respiració que més m'ha agradat ha sigut la tercera".
"A mi, la que més m'ha agradat ha sigut la tercera relaxació ja que ha sigut la que més m'ha relaxat. Al principi tenia calor, però després he tingut una mica de fred. Encara que el meu peu, no se perquè, es movia sense voler".
"De totes les relaxacions ha sigut la més estranya. Tenia la ment en blanc i no sentia res, i al final m'he adormit i notava com si el cap em pesés 100 kg.".
Alguns dibuixos ràpids realitzats pels alumnes:
 |
| Barreja de dues respiracions |
RESPIRACIÓ DEL GLOBUS
2014-2015
3A ESO
"Sentia que em queia i el cervell estava en blanc. També he tingut calor i després fred. Per un moment m'he vist amb el meu gos en un bosc passejant o corrent".
"M'he imaginat que he estat saltant núvols i vaig descansar una mica. Als núvols feia molt bon temps".
"M'he sentit més tranquil.la i relaxada com si estigués caminant pel cel i els raigs del sol il.luminèssin la meva cara".
"He sentit que em trobava bé, que estava a gust i que la ment l'he deixada en blanc. Resumint, m'he trobat molt còmoda".
 |
| 3A ESO, 2014-2015 |
3C ESO
"He sentit com si estigués dormit però fos conscient a la vegada".
"A l'estar totalmente relaxat el meu cos ha experimentat una sensació de calor exterior però interiorment sentia fred que fins a un punt s'arribava a connectar amb el calor extern i em feia una sensació estranya".
"A l'acabar m'he tret la dessuadora perquè tenia calor però just quan me l'he tret, he agafat molt de fred".
"He sentit el cor al cap".
"Quan he obert un ull ho veia tot blau, però amb l'altre no".
"Em sentia molt estrany perquè no sentia les cames, per un moment vaig pensar que era minusvàlid".
"he visto un ojo verde y me he metido dentro. Había un bosque y una voz que susurraba mi nombre. Después se me ha quedado la mente en blanco".
"He sentido que me pesaba el cuerpo".
"Al principi no he sentit res, però després, he sentit com em pesava el cos i després, com un formigueig per tot el cos".
 |
| 3C ESO, 2014-2015 |
 |
| 3C ESO, 2014-2015 |
2010-2011
1E
"Aquesta és la que més m'ha agradat, he sentit com si estigués flotant en un immens espai buit. Sentia molta pau i tanquil.litat".
